“Anem a fer una Casilla” era una frase habitual d’alguns joves ripollesos que feia poc temps que tenien el carnet de conduir a les dècades dels vuitanta i noranta. Les ganes de velocitat i les corbes fins a l’indret que hi ha després d’una forta ascensió van contribuir a fomentar aquell hàbit. La Casilla era una casa que originalment havia servit d’habitatge per al responsable de la carretera de Vallfogona. Va ser enderrocada a inicis de 2009 i actualment hi ha un magatzem de sal per a la conservació de l’asfalt a l’hivern.
El sotscap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Ripoll, Miquel Muñoz, explica que a dia d’avui la incidència de curses a la carretera de Vallfogona “és zero”. En quatre anys que porta a la comarca, Muñoz no recorda que hi hagi hagut cap cas que afecti aquella via. En canvi no pot dir el mateix de l’accés amb motos de cros i trail o bé amb quads al medi natural. Aquest cas s’ha convertit en més problemàtic i ha obligat a portar a terme alguna campanya informativa.
La mateixa percepció en té l’alcaldessa de Vallfogona de Ripollès, Maria Carme Freixa. En els darrers anys han estat diversos els veïns del municipi que s’han queixat i fins i tot han tingut enfrontaments amb pilots. A internet és relativament fàcil trobar-hi imatges de vehicles de dues o quatre rodes travessant Milany, una opció que “no s’atreveix a fer pràcticament ningú”, explica Freixa. El problema en aquests casos és que “es fiquen a tot arreu”. A més el diàleg amb els propietaris de les terres no sol ser gaire amistós.
La circulació a la carretera en canvi ha reduït la seva sinistralitat i problemàtica. Ara fa dues dècades s’hi van eliminar revolts i s’hi van instal·lar trams de cuneta americana. L’obertura dels túnels de Collabós va convertir la carretera de Vallfogona en una opció secundària. Actualment hi segueixen passant moltes motos, en part perquè és una tradició ja que a Vallfogona hi havia hagut un bar de motards. Aquests darrers anys, però, Freixa hi ha notat una presència molt elevada de cicloturistes que la utilitzen per desplaçar-se del Ripollès a la Garrotxa i viceversa. L’absència d’una via verda que connecti totes dues comarques ha afavorit aquest trajecte, que juntament amb el de la collada de Santigosa des de Sant Joan de les Abadesses són els més utilitzats.