L’actual rector de Santa Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola, Pere Casas, es jubila just quan es compleixen els 60 anys que va ser ordenat sacerdot. Amb 82 anys posa punt i final a una llarga trajectòria que l’ha portat per diverses parròquies i també a ser director del Full Diocesà del bisbat de Vic durant 28 anys. Des de la perspectiva que donen els anys, Casas assegura que l’Església “s’ha encarcarat” i considera que ha de canviar. Ell aposta perquè faci una tasca més social.
Els motius que l’han portat a decidir jubilar-se són per una banda l’edat –a final d’aquest mes en farà 83– i per l’altra que no li han renovat el carnet de conduir, fet que el limita molt: “Ara hi ha gent de Santa Eulàlia que em ve a buscar per poder anar a dir la missa o també faig servir el taxi”, explica. De fet, aquesta és una de les poques coses que continuarà fent, dir missa els diumenges a Santa Eulàlia i Muntanyola, “perquè si no la dius el dia del Senyor, malament”. També continuarà dient-ne per l’Associació de Vídues d’Osona i alguna residència de gent gran i col·laborant amb un grup de pregària.
Mossèn Casas està content de la seva trajectòria però no pot amagar que de la que se sent més satisfet és de quan va ser director del Full Diocesà del bisbat de Vic del 1976 al 2004. De fet, ell va estudiar a La Escuela de Periodismo de la Iglesia, i sempre ha portat l’ofici a la sang. “Amb els bisbes Masnou i Guix vaig tenir sempre molta llibertat i, com jo, eren molt aficionats a Catalunya”, recorda, i explica que a l’editorial feien sortir l’Onze de Setembre o la diada de Sant Jordi “i en canvi ara no se’n parla. Ara només és un full de missa”. Casas, que sempre s’ha caracteritzat per dir les coses sense massa embuts, afegeix que “l’Església sempre s’ha de mostrar afí i germà d’allà on és”.
A l’hora d’analitzar l’Església actual, Casas diu que “s’està tornant a fer les coses d’abans i es viu al marge de les necessitats i problemàtiques de la nostra societat”. Un dels motius a què apunta és que els capellans han de dir massa misses –perquè n’hi ha pocs– “i no poden estar tant per la gent”. Casas parla d’una crisi total de la fe: “No es va a missa, ni a catequesi i la gent no reben els sagraments. Els nens ja no es bategen”. Tot i així, ell insisteix que és un gran defensor de la llibertat de cadascú “tenint en compte que abans aquesta llibertat no existia”, però sí que conclou dient una frase gairebé lapidària: “Ara, tothom passa de Déu”.
La solució, segons Casas, és que l’Església canviï “però el difícil és saber com”, apunta, “però ho hauria de fer, des de la manera de dir missa fins a l’actitud de l’Església”. Sense intenció d’alliçonar ningú, Casas diu que els cristians han de fer dues coses importants: anar a missa “per escoltar la paraula de Déu” i exercir la caritat. “No ens jutjaran pas per si hem resat molt, sinó per si ens hem donat als altres”.