José Antonio Montecino, un pintor, escriptor i mestre de Zamora, va fer aquest cap de setmana 900 quilòmetres en cotxe per recollir el 74è Premi Centelles de Pintura. Diumenge al migdia, rebia el guardó de mans de l’alcalde, Miquel Arisa, a l’espai artístic d’El Marçó Vell, on la seva obra estava exposada al costat d’una selecció de les 77 que havien quedat finalistes del certamen. Montecino s’havia imposat en els gustos del jurat amb una obra de la sèrie Paisajes de silencio, representativa de la seva producció artística en la darrera dècada. Per darrere d’ell quedaven Rosa Solano, amb un treball realitzat amb fustes de reciclatge, i el centellenc Josep Vernedas.

En temps d’internet, no és difícil que un artista que viu lluny pugui tenir notícia de la convocatòria d’un premi. Montecino, que té una ja llarga trajectòria de guardons, va decidir presentar-s’hi valorant la trajectòria del premi. “És una sort que un ajuntament sigui capaç de mantenir una convocatòria al llarg de 74 anys; ara hi ha una tendència general a suprimir concursos o beques artístiques”, explicava a EL 9 NOU després de rebre el premi, dotat amb 3.000 euros i que comporta el compromís de fer una exposició individual, l’any vinent, al Marçó.
Montecino és autodidacta, “amb tot el que això comporta, un progrés molt més lent perquè s’aprèn amb l’error”, explicava diumenge. La geometria és present en la seva producció (“suposo que un crític em situaria a l’expressionisme geomètric”, afirma), amb formes que es disposen amb pulcritud en l’espai: un primer pla de detalls que deixa entreveure al darrere un complex entramat de capes i textures i, al fons, “un espai obert, indefinit, que pot dur l’espectador on aquest vulgui arribar”. És aquesta la relació que vol establir amb qui contempli l’obra: “No pintor per explicar quelcom concret a l’espectador, és aquest el que ha de treure les seves pròpies conclusions”.

Montecino intenta fer compatible l’activitat docent, literària i pictòrica. Assegura que és difícil, i que els pinzells li ocupen cada vegada més temps, tot i que darrerament també ha aconseguit publicar una antologia de literatura infantil. De retorn a Zamora, s’emporta la il·lusió per mostrar més extensament el seu treball en l’exposició que farà l’any vinent a Centelles.