Aquesta setmana s’ha complert l’any de la consulta sobre la comarca del Lluçanès, que va deixar una situació d’incertesa i complexa de gestionar. En percentatges globals, el “sí” es va imposar amb el 70,7% del total de vots, una clara victòria que es va veure eclipsada pel fet que en 5 dels 13 municipis va guanyar el “no”.

La mateixa nit de les votacions, les interpretacions dels resultats eren molt diverses i fins i tot confuses. Hi hauria comarca amb vuit municipis? Potser no hi hauria reconeixement? O encara hi havia opció que fos de 13? Els periodistes que estàvem a la sala de premsa que s’havia habilitat a Prats estàvem descol·locats. I no érem els únics. Que en alguns municipis guanyés el “no” era fins a cert punt previsible. Ara, que fossin cinc... La sensació d’aquella nit era que el Lluçanès trontollava i que fins i tot hi havia risc d’esquerdes. Els missatges que arribaven eren contradictoris. Per alguns es complien els requisits acordats per ser comarca, però per d’altres no estava tan clar. Al final, va resultar que legalment les condicions es complien. A la pràctica, però, que en cinc municipis s’hagués imposat el “no” ho complicava tot.

La consulta del 26J, igual que la del Moianès, havia de demostrar el suport ciutadà a la comarca. En altres paraules, estava pensada perquè guanyés el “sí”. Si no, quin sentit tenia que se celebrés després de 15 anys de reivindicacions i amb el procés legal per crear la comarca a la recta final? Vistos els resultats, però, crida l’atenció que només hi hagués campanya oficial a favor de la comarca. Com es va canalitzar el “no”?
La dita popular diu que el temps ho cura tot. Ha passat un any, segurament per alguns és poc, per altres és molt. És a dir, hi ha un Lluçanès a diferents ritmes. Tot i que la incògnita principal encara no s’ha resolt, s’han fet passos. El Parlament ha posat en marxa aquesta setmana la ponència que ha de redactar la llei de la futura comarca amb el suport de tots els grups parlamentaris. Sembla, doncs, que malgrat tot el Lluçanès no ha estat mai tan a prop del reconeixement. El gran repte és l’encaix dels cinc municipis del “no” en aquesta hipotètica nova comarca, si és que hi ha de ser. I també consensuar el model territorial, administratiu, econòmic i mediambiental que ha de tenir. Parlant amb alcaldes i regidors, sembla clar que al 26J també van pesar molt totes aquestes qüestions. I potser també caldria afrontar d’una vegada el tema de la capitalitat.

Un any després, ningú ha saltat del carro. De moment els 13 municipis treballen conjuntament al Consorci del Lluçanès, tant els del “sí” com els del “no”. Potser és obvi, però la nit del 26J no estava tan clar que això passaria. Segurament és temps d’equilibris, de fer els possibles per acostar els que pensen que la comarca ja va tard i els que encara la veuen amb escepticisme. Tard o d’hora, però, aquest temps d’impàs s’haurà d’acabar.