L’equip de govern de Vic, integrat per CiU i PSC, té molts números per continuar en minoria. L’opció d’un pacte amb responsabilitats compartides de govern amb Vic per a Tots, candidatura on conflueixen ICV i Podem, ara mateix s’intueix més que difícil. Tot i això, les parts encara es resisteixen a renunciar-hi. Es volen donar més marge, fins passat l’estiu, per prendre una decisió definitiva.
El pacte garantiria a CiU-RCat i PSC la majoria absoluta. Vic per a Tots té la clau que obriria la porta de l’estabilitat a un govern que sobretot en el primer mig any de mandat va patir rebolcades per part de l’oposició. La votació per forçar la consulta de L’Atlàntida, al mes de novembre, en va ser l’exponent. Tot i que el govern va salvar els colls d’ampolla de les ordenances fiscals i els pressupostos amb la complicitat ocasional de Capgirem Vic, dins mateix de les files convergents va acabar calant el discurs que calia un soci perenne.
Descartat el pacte amb ERC, força amb qui CiU ha mantingut sonores topades tot i haver governat plegats els darrers vuit anys, l’opció d’un acord es reduïa a l’entesa amb Vic per a Tots. I, al mes d’abril, es van iniciar unes negociacions que han tingut punts d’inflexió. L’aprovació de la tarifació social, amb roda de premsa inclosa de l’alcaldessa Anna Erra i Arnau Martí, va servir perquè es visualitzés la sintonia. L’equip de govern comprava una proposta que permetia a Martí penjar-se una medalla, però Martí també feia picades d’ullet al govern. El seu “sí” a la moció de la Facultat de Medicina així ho testimonia.

Aquesta dialèctica ha fet avançar la negociació. Fins i tot s’han arribat a posar carteres sobre la taula. L’equip de govern estava disposat a cedir Educació, una àrea estratègica en una ciutat com Vic. De totes maneres, l’acord entès com a pacte estable és difícil que s’acabi rubricant. La proposta d’un acord amb responsabilitats de govern, assumible per les respectives bases a Vic en el marc d’una lògica política local, toparia a escala nacional amb l’obstacle d’un context polític polaritzat a l’entorn de la independència. Des d’aquesta òptica, l’acord seria fàcilment assumible per la direcció nacional del PDC, l’antiga CDC, perquè representaria blindar l’alcaldia d’una ciutat emblemàtica, però, en canvi, seria de digestió pesada per part d’ICV i Podem, forces que tindrien més dificultats per veure-hi un rèdit polític. Aquesta situació afegeix complexitat a un pacte cuinat a foc lent, però que, quan semblava a punt de servir-se, s’ha refredat. El desenllaç final es demorarà fins després de l’estiu.