La sega del blat, les feines al bosc i la pastura del bestiar eren escenes quotidianes al món rural de començaments del segle XX. Gràcies a les fotografies del manlleuenc Jacint Rifà Anglada (1879- 1938), avui podem reviure com era la vida a la comarca d’Osona i a la Vall del Ges un segle endarrere.
El Museu Industrial del Ter de Manlleu va inaugurar dijous passat l’exposició temporal “La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica. 1900-1930”, que agrupa unes 130 fotografies que revelen la mirada més franca i propera de Rifà envers el seu entorn amb una gran sensibilitat artística.
Jacint Rifà era fill d’una família d’industrials del tèxtil manlleuenc que a principis del segle XX, en un context de conflictivitat social, es traslladà a l’Eixample de Barcelona. La seva passió per la literatura i els viatges fa que les més de 3.000 fotografies que s’han conservat ressegueixin espais tan diversos com el Collsacabra, Núria, Girona o Sant Cugat. Tanmateix, un ampli gruix de les imatges van ser preses a la casa del Serrat de Nespla, al peu del Bellmunt, adquirida per la família l’any 1897.

“Totes tenen un enfocament especial; no tenen cap maquillatge i estan fetes amb una gran discreció”. Així és com la seva familiar Fina Rifà descrivia les imatges de Cintet Rifà. “Tot va començar quan la família Rifà, conscient del valor històric i patrimonial, va dipositar aquest petit tresor a la Biblioteca Nacional de Catalunya”, va explicar Carles Garcia, director del Museu Industrial del Ter.

La família va fer aquest pas “per por de fer una trencadissa”, ja que els materials amb què treballava en Cintet eren molt delicats. Negatius i positius de vidre i nitrats, imatges en format estereoscòpic i autocroms, un dels primers sistemes utilitzats per fotografiar en color, són algunes de les tècniques innovadores que Rifà emprava. De fet, la mostra compta amb un projector que permet veure algunes de les seves imatges estereoscòpiques a través d’ulleres 3D. També s’hi poden trobar panoràmiques i seqüències fotogràfiques que capten instants d’un esdeveniment concret, com un enterrament a pagès o la sega del blat.
El director general de Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig, que també hi va assistir, va voler ressaltar la importància de “retornar els elements patrimonials del nostre folklore al lloc d’on s’han extret”, en aquest cas, a Manlleu.
Tal com va recordar l’alcalde, Àlex Garrido, l’exposició conviurà amb la resta d’actes de la festa major, que comença d’aquí a dues setmanes i que s’allargarà fins al 30 de setembre.