Va néixer a l’històric Hostal Amer, de Roda, el 19 de juliol de 1908. El proper dimarts, al rodenc Mingo Parramon li tocarà de bufar 108 espelmes per convertir-se en el primer osonenc i ripollès que arriba a aquesta vertiginosa xifra. Fins ara compartia el privilegi d’haver fet 107 anys amb Rosa Vila, veïna de les Masies de Voltregà, que va morir a aquesta edat fa dos anys.
“No crec que hi sigui”, advertia, ara fa un any, quan el periodista que l’entrevistava el va acomiadar amb un “fins l’any que ve”. El seu pronòstic no s’ha complert. Ell hi continua sent, ben viu, tot i que aquesta vegada ha declinat de tornar-se a posar davant dels focus. “Collonades”, acostuma a respondre, fidel al seu caràcter entranyablement sorrut, quan se li recorda l’interès mediàtic del seu rècord de longevitat.
El seu estat de salut es manté gairebé idèntic que fa un any. Continua vivint sol, a casa, com a ell li agrada. I gairebé cada dia es desplaça a peu, tot xino-xano amb el seu bastó, fins al Casal del Pensionista, per llegir el diari o fer petar la xerrada amb els amics, tot i que una progressiva sordesa li fa la guitza.
Tot i néixer en un hostal, Parramon mai no es va dedicar al negoci de l’hostaleria. Tampoc quan el seu fill va obrir l’emblemàtic bar Parramon, a Manlleu, el Parra. Durant la seva vida va fer de manyà, de taxista o comprava i venia xassís d’autocars. Jubilat des de fa més de 40 anys i vidu des d’en fa 13, Parramon s’ha avesat a viure el dia a dia fent poca fressa, a la seva, completament aliè a la xifra que certifica el seu carnet d’identitat. Una edat de rècord a Osona i el Ripollès, però no al conjunt del país. Segons dades publicades ara fa un mes –i a aquestes edats, cada dia compta–, l’àvia més gran de Catalunya seria Ana Vela, una cordobesa resident a Barcelona, que havia superat els 114 anys. La dada quedava recollida al Gerontologiy Research Group (GRG), un registre nord-americà que situava la italiana Emma Morano, amb 116 anys i 122 dies, com la persona més gran del món.