L’any passat Càritas Arxiprestal de Vic va atendre un total de 704 persones, un centenar menys respecte a l’anterior, el 2014. Malgrat aquest descens, els responsables de l’entitat asseguren que la situació encara és complicada, i alerten que continua pujant el nombre de persones autòctones ateses i, en canvi, la quantitat d’immigrants baixa. Segons la treballadora social de Càritas Diana Fatjó-Vilas, “sorprèn que els últims anys la població autòctona hagi pujat tant. Hi ha molta gent d’aquí que ho està passant malament”, assegura.

Pel que fa als casos atesos per primera vegada, la xifra es manté: el 2015 van ser 173 pels 178 de l’any anterior, però sí que destaca la baixada respecte a fa tres anys, ja que el 2013 van ser 301. Si ens centrem en el perfil de l’usuari de Càritas, la franja d’edat amb més atesos és la que va dels 30 als 49 anys i la procedència majoritària és del nord d’Àfrica, seguit d’Europa i la resta d’Àfrica. Fatjó-Vilà insisteix, però, que hi ha serveis que són més utilitzats per autòctons que per persones nouvingudes, com és el cas de la casa d’acollida temporal, l’alberg. Al menjador solidari un 47% dels usuaris també són autòctons.

Respecte a la tipologia dels casos que es tracten, els de caràcter laboral (584) són lleugerament superiors als socials (433). I pel que fa a les ajudes que es demanen, en primer lloc hi apareix la roba, en segon el menjar i en tercera posició les factures de serveis com l’aigua o la llum. Tot i així, el primer motiu de consulta a Càritas és el laboral: “La gent busca feina per poder-se espavilar sense haver de dependre de les ajudes”, segons Fatjó-Vilas. També destaca que la majoria tenen experiència laboral i fa un temps que s’han quedat sense feina bàsicament per culpa de la crisi. Pràcticament la meitat de les persones que s’ha atès estan cobrant el subsidi d’atur o senzillament no tenen ingressos, però també n’hi ha que malgrat cobrar una nòmina necessiten ajuda.

Santi Saborit, president de Càritas Arxiprestal de Vic, fa notar que hi ha molts casos de famílies que ho estan passant malament i encara no estan detectats “perquè sempre dic que quan es passa la porta de Càritas és perquè s’està molt desesperat”.