A la vista, s’ha de valorar el color, la densitat i el filtratge. A l’olfacte, s’ha d’afinar amb l’aroma, la intensitat i les notes de perfum. I quan arriba el gust, atents a la dolçor, la graduació i l’harmonia. Vuit sommeliers de la ratafia es disposaven dissabte a tastar les 29 ratafies presentades al concurs de la setena Fira de la Ratafia de Centelles. Davant del full de les notes de tast, s’arrengleraven les ampolles i els gotets, una ampolla d’aigua per aclarir la boca entre ratafia i ratafia, i uns bastonets de pa per fer coixí.

El jurat d’aquest any treballava amb testimonis: tota la fira –inclòs el tast– s’havia traslladat a la plaça Major. Durant tot el dia, diferents productes artesanals d’alimentació s’havien venut a les parades, amb la ratafia com a estrella i totes les seves variants: des del bombó de ratafia –la més espessa– fins a ratafies gran reserva o varietats que accentuen les nous, les herbes o aromes de codony. Fins i tot, ben estiuenc i refrescant, existeix el granissat de llimona... amb ratafia.
Els 29 participants en el concurs, però, són representants de la manera més casolana de fer-la: collir les herbes i les nous –ara s’acosta el moment de fer-ho–, barrejar-les en la proporció adequada i deixar-les quaranta dies a sol i serena. “A nosaltres ens van bé aquests concursos, ajuden a fer popular la ratafia”, diu Josep Bosch, membre del jurat i representant de la coneguda marca familiar de ratafia de Sant Quirze de Besora. A l’anar obrint ampolles, surten algunes sorpreses. Des d’una d’espessa que no fa gaire bon aspecte (“Això no ho vull pas tastar”, diu un dels experts) fins a dues ratafies que en l’apartat de les herbes anaven més enllà i incorporaven la marihuana com a ingredient. Almenys en un dels casos, la dosi devia haver estat generosa i l’olor ho anunciava només d’ensumar-la. Van quedar fora de concurs. Geogràficament, hi havia participants de Centelles, Sant Martí de Centelles, Tona, Moià o Taradell –els més propers– i també de més llunyans, des de Banyoles fins a la Seu d’Urgell o Artesa de Segre. La ratafia uneix el país més que la independència.

I entre els més llunyans va anar el primer premi. Al cap d’una hora i mitja de tast, després de la primera eliminatòria que va deixar 10 finalistes, el jurat –una mica més rialler i expressiu que quan va començar– proclamava guanyadora la ratafia de Ramon Baró, de la Seu d’Urgell, seguida de dues de locals: la dels centellencs Maria Dolors Argelagués, que ja té un primer premi en el seu palmarès, i Jordi Llimós, fill de Mercè Boix, una altra experta ratafiaire del poble. La segona classificada recollia el premi amb una notable satisfacció i un missatge: “I això que el meu home deia que la d’aquest any no valia res!”.