Els ulls plorosos d’Àlex Rodríguez ho deien tot. El comiat era dolorós per a un jugador de la casa, que ha crescut entre els colors blanc-i-blau i que porta el Voltregà al cor.

“L’Àlex arribarà lluny”, explicava el seu pare, Manel, fa uns quants anys als amics. No s’equivocava. Àlex Rodríguez, que la propera temporada jugarà al Reus, ho té tot per triomfar i ser un dels grans d’aquest esport. Dissabte, després de marcar quatre gols al Lloret, s’acomiadava de l’afició i no podia evitar que se li neguessin els ulls sota la mirada protectora de la seva mare, Maria, i dels seus germans, Dani i Carles. Ningú a Sant Hipòlit li pot retreure que ampliï horitzons marxant del Voltregà. És més, per la majoria és un motiu d’orgull que ho faci, que pugui fer-ho.
El petit de la nissaga Rodríguez marxa per la porta gran sent un dels referents de l’equip. Dissabte contra el Lloret va ser qui va portar la batuta de l’equip, que no va tornar a jugar a massa res. El Lloret s’ho jugava tot. Necessitava com a mínim puntuar per salvar la categoria.
La primera part va ser ensopida. Només alguns tocs de brillantor d’Ignacio Alabart i del mateix Àlex, amb un potent xut al travesser, van posar emoció al partit.
No va ser fins a la represa quan el marcador es va obrir. Al minut 32, Àlex Rodríguez feia el primer de penal. El celebrava picant-se l’escut deixant clar que tot i marxar porta el club al cor. Un minut després un nou penal i el mateix desenllaç. Amb el 2 a 0 el Lloret es va llançar a l’atac i primer Àlex Grau al minut 38 i després Carbó de falta directa dos minuts després van situar l’empat a 2 al marcador. No van poder evitar, però, que de nou Rodríguez fes dos gols més consecutius. Tot i intentar-ho fins al final el Lloret no va poder puntuar i va acabar perdent la categoria.

Al final, el tècnic voltreganès, Ricard Ares; el seu ajudant, Jefa Rovira (que entrenarà el Manlleu); el delegat, Joan Vilalta, i el porter suplent, Adrià Hernández, es van acomiadar de l’afició.