L’hoquei va prendre dissabte al CP Vic el que li havia donat una setmana abans. Amb dos partits semblants que van acabar amb el mateix marcador però amb els papers intercanviats –Mia Ordeig hi va posar aquest cop les empentes i Lucas Ordóñez la sentència al límit del temps–, els vigatans es van haver de conformar a retardar només uns minuts la consecució del 27è títol de Lliga del Barça, que es va haver d’esperar al final del partit del Liceo a Igualada.

Els blaugrana van sortir al Palau pensant més en el que s’hi jugaven que en el rival que tenien al davant, i a aquest se li va posar el partit de cara amb un llançament de Jordi Burgaya al límit de l’àrea al minut 7. Les correccions de Ricard Muñoz no van sorgir efecte, amb un Vic ordenat que va veure com la falta directa per la blava a Ordeig la salvava el travesser. Contràriament, quan la sanció va ser per a Gual, Bancells ampliava l’avantatge a l’inici del segon temps i al cap de poc aconseguia, de penal, igualar el goal average particular després d’anul·lar un gol al Barça. Els vigatans només van tenir opcions matemàtiques al títol de Lliga durant mig minut, perquè Panadero estrenava el marcador pel Barça amb un penal discutible a 13 minuts pel final. Va ser l’única jugada a bola aturada en què Grau va poder ser batut, tot el contrari que Fernández, que va veure com Font transformava la desena falta després que Gual hagués retallat distàncies.
El partit va posar de manifest que el Vic perdrà un gran porter però alhora que els joves que es queden són capaços de tot. L’únic que es va trobar a faltar és una plantilla més àmplia per poder aturar un Barça abocat a l’atac, que es va haver de rendir a la genialitat de Lucas Ordóñez per no haver de retardar quinze dies la celebració. L’exvigatà va marcar primer amb un tret creuat de lluny i al cap de nou segons que el Barça jugués de cinc per tornar a treure el porter els últims deu segons.