Quan l’efectivitat fa figa és complicat guanyar partits. El Voltregà va veure dissabte com se li escapava un partit que es preveia plàcid contra l’Alcoi, cuer de l’OK Lliga.
Els de Ricard Ares van caure per 2 a 6 –en un marcador exagerat pel partit ajustat que es va veure– tot i haver començat manant. Només s’havien jugat tres minuts quan Armengol ja havia foradat la porteria contrària internant-se a l’àrea. Segurament el gol tan matiner va fer que els blanc-i-blaus es confiessin i permetessin a l’Alcoi guanyar terreny. Al minut 8 arribava l’empat de Gonzalo Pérez per l’Alcoi.

El Voltregà no va jugar malament. Va tenir moltes arribades, sobretot de la mà d’uns insistents Armengol i Vargas. El porter visitant, però, Marc Grau Guiri, semblava haver-se convertit en un porter internacional i es lluïa una vegada i una altra.
Abans del descans, un penal d’Àlex Rodríguez sobre Figa permetia a Gonzalo Pérez tornar a marcar i posar els alcoians per davant. El desencert va seguir pels voltreganesos, que a 20 segons pel final no eren capaços de marcar de falta directa, que llançava Alabart.

Amb el 2 a 1 al marcador, la segona meitat va començar emocionant. El Voltregà va remar amb insistència per tornar a entrar al partit. Petxi Armengol des del punt de penal fallava una nova ocasió clara, però ell mateix esmenava l’error dos minuts després, fent el 2 a 2 gràcies a una assistència de Borja López. Amb el 2 a 2 el partit tornava a estar del tot obert.

El Voltregà dominava, s’abocava a l’atac i tenia ocasions. Segurament això el va fer descuidar-se més en defensa, i en una contra letal, Marc Figa feia el 2 a 3 per l’Alcoi a set minuts pel final. El desastre es va fer més gran quan dos minuts després, Formatjé feia el 2 a 4. El despropòsit era total i després de fallar un nou penal, el Voltregà va abaixar els braços per acabar encaixant dos gols més amb la impotència d’haver tingut molta arribada, però molt poc encert.