En aquesta mena de fets, però, els Mossos van adonar-se que calia fer una atenció extra a les famílies de les víctimes, que molt sovint es troben desorientades i reclamen més informació. I van buscar un recurs que pogués ajudar-les: l’entitat Després del Suïcidi Associació de Supervivents (DSAS), creada l’any 2012 per familiars de persones que s’havien tret la vida amb l’objectiu de generar un espai per a l’acompanyament i el suport en el dol dels supervivents del suïcidi, és a dir, parents i amics de la persona morta.

Al conjunt del país, el contacte es fa a través d’una trucada telefònica als familiars. A la Regió Policial Metropolitana Nord, que inclou tot el Vallès Oriental, la Unitat Regional de Proximitat i Atenció a la Ciutadania (URPAC) ha decidit fer un pas més: oferir a les famílies la possibilitat de tenir una trobada personal amb els Mossos per resoldre dubtes sobre el seu cas i oferir-los recursos com el de l’associació DSAS, que els poden donar un cop de mà en un moment difícil. Les Àrees Bàsiques Policials –Granollers i Mollet, al Vallès Oriental– deriven a la URPAC tots els casos. “Enteníem que la comunicació s’havia de fer de forma més personalitzada”, explica una mosso de la URPAC. Per la policia catalana, aquest contacte personal “dóna un plus” en l’atenció als familiars. “Els expliquem que, per nosaltres, ells tenen la consideració de víctima”. “Entenem que forma part de la feina assistencial de la policia”

Per assumir aquesta tasca, un grup de mossos de la URPAC es van formar i es van especialitzar. Reconeixen que els familiars se “sorprenen” quan reben la trucada de la policia i l’oferiment de fer una trobada. Normalment, aquest pas no es fa de seguida, es deixen passar uns dies o setmanes. “Depèn de cada cas. Per exemple, en morts de persones joves és més recomanable deixar passar més dies”. El ritme, però, també es fixa en funció de la informació aportada pels policies que s’han fet càrrec de la investigació. En el 40% dels casos, els familiars s’avenen a fer la trobada.

Els Mossos ofereixen poder fer el contacte –és una única trobada– en una comissaria però també a qualsevol altre lloc. “Ens desplacem allà on vulguin”. També els diuen que ho poden fer extensiu a altres familiars. Sempre van en parella i vestits de paisà. Els Mossos donen a les famílies informació sobre com van passar els fets o els resultats de l’autòpsia.

També resolen dubtes sobre qüestions legals: el jutjat competent, la documentació que necessitaran per fer determinats tràmits o altres situacions més concretes en casos que, per exemple, han comportat que es precintés un habitatge. “Per gestionar el dol correctament, la família ha de saber la veritat”, defensen els Mossos de la URPAC. I donant informació aconsegueixen “que el dol tingui un inici ferm”. “No els amaguem res”.

En el contacte, hi ha una segona part d’escolta activa. “Totes les famílies tenen la necessitat de parlar i es troben amb dues persones que coneixen els fets però no són ni familiars, ni metges... Les famílies s’obren d’una manera bestial”. “Quan la persona s’ha buidat, entrem a donar un punt de llum”. És la tercera fase de la conversa, en què se’ls explica l’existència de Després del Suïcidi Associació de Supervivents. “Ningú t’entendrà millor que una persona que ha passat el mateix que tu”. Si les famílies ho accepten, l’entitat s’hi posa en contacte en un màxim de cinc dies. “La família necessita que els diguin que hi ha coses que fan que són normals”, diu un mosso de la URPAC fent referència a accions com no tocar l’habitació de la persona que ha mort, guardar objectes seus o parlar-hi.

Amb l’experiència, “ens hem adonat que hi havia unes necessitats que les famílies tenien i que ningú cobria. “Tota situació de suïcidi provoca un impacte brutal, independentment de l’edat de la persona”. Els Mossos també han detectat que hi ha “un sentiment de culpabilitat” entre els familiars que és “un tret distintiu respecte a les altres morts”. Creuen que els suïcidis són un “problema social i greu” que necessita “un abordatge multidisciplinari”. “Els Mossos hi hem de ser perquè som part activa”. Per això, destaquen “la sensibilitat del cos policial” en les situacions derivades d’un suïcidi.